pere bessó

Quiero dar gracias a Marta Zabaleta, y un abrazo poético por ayudar así. Mientras, el pere:

una poesia, que me dedicó, y unas traducciones suyas:


LAMENTACIÓ DE LA DONA DE LOT


Mai més l´exudació d´altri,
el desnom,
les sobralles de l´ésser d´altri,
la constelació de la pena
en el desig de l´altri.
Una vida de vins i de visites,
de vasos de plàstic caiguts sota la taula,
no poca incontinència espessa
liquada de la múrria,
Wislawa,
un tot sencer de raïms, olives,
pa de dacsa
i la reparació dels improvisats dodotis
per a l´amant que et rescalfà dels somnis
de la soledat,
porgada amb tres filles fadrines
a la cerca dels àngels
amerats a l´entrecuixa.
Els anys de la meua jovença en estris
i solcs de lluna d´ous de serps
i sementera
de la pell destriada,
les sandàlies daurades sempre a despit
de l´altri,
alcapdavall efímer goig,
cròtals,
minsa presència.
Ara ets el curull, la redona ignomínia
a l´esquena,
la senda definitiva:
no em permets de guardar
el foc sorollós en la ciutat de l´ànima
de la por que crepita.
En un descuit abandones la memòria
com una vella estàtua andròmina
al mercat de la sal.

Para Mabel

La pell de saxígraf , 2005



.- de monique laforce

"Moi qui ne suis désormais que ton absence, j'emplis de désordre la surface nette de l'avenir.
Je crie le silence, entre tes bras retombé."

[Yo que no soy ya sino tu ausencia, cumplo de desorden la superficie nítida del futuro.
Llamo al silencio, entre tus brazos recaída.]


"Quand l'été nous coupera en deux une fois de plus, je serai l'ombre entre le soleil et toi. Je brûlerai toutes les feuilles aux heures muettes des souvenirs. J'aurai trahi ta mort avec tous les oiseaux prisonniers des murs déserts.”

[Cuando el verano nos divida en dos una vez más, seré la sombraentre el sol y tú. Quemaré todas las hojas de las horas mudas de los recuerdos. Habré traicionado tu muerte con todos los pájaros prisioneros de las paredes desiertas.]


traduce: pere bessó

.- de mohammed bennis


FOLLIA

No li preguntes
pels camins
potser
li pesa
la tendresa de les braques
quan l´horitzó amenaça el seu silenci

No li preguntes
pels perills
potser
li ha arribat la fi
del seu desig

No li preguntes
per les ermites
hi ha
follia vessada
a la seua sang
ha obeït l´oblit


traduce: pere bessó